Protocol per la convivència i l’abordatge de violències

En aquesta pàgina trobaràs el protocol de convivència i abordatge de violències de Ram de l’Aigua, elaborat col·lectivament i aprovat en assemblea del 7 de juny de 2025. Defineix com prevenir i actuar davant conflictes des d’una mirada restaurativa.

En cas que es detecti alguna errada o discrepància, prevaldrà sempre la versió en PDF signada i aprovada per l’assemblea.

Aquest protocol sorgeix de la voluntat de dotar l’associació Ram de l’Aigua d’una eina col·lectiva per abordar de manera més adequada els conflictes i situacions de violència que poden afectar la convivència dins l’espai associatiu. El punt de partida va ser la detecció que el règim sancionador inclòs en el Reglament de Règim Intern, aprovat en assemblea el 12 d’abril de 2024, presentava una perspectiva excessivament punitiva i no donava resposta a la complexitat de les situacions que poden produir-se.

Conscients que les violències tenen un impacte que va més enllà de les persones directament implicades i que afecten la comunitat en el seu conjunt, es va apostar per revisar aquest enfocament i desenvolupar un model d’intervenció integral, basat en la reparació i la responsabilitat compartida.

Amb aquest objectiu, es van modificar diversos articles del Reglament de Règim Intern per crear les comissions que estableix aquest protocol i garantir-ne l’aplicació. Per fer-ho, membres de la junta directiva es van reunir amb el Centre Plural, Centre de Masculinitats de l’Ajuntament de Barcelona, per rebre assessorament sobre com articular un abordatge des d’una mirada feminista, restaurativa i interseccional.

A partir d’aquest assessorament es va impulsar un procés participatiu obert a totes les persones sòcies, que va incloure dues sessions de treball col·lectives on es van recollir aportacions per elaborar el contingut del protocol. El resultat d’aquest treball va ser presentat i aprovat a l’assemblea general del 7 de juny de 2025, juntament amb les modificacions corresponents del Reglament de Règim Intern.

A continuació es presenta el protocol aprovat per l’assemblea.

Aquest protocol té com a objectiu establir un marc d’actuació per prevenir, detectar i abordar les violències, especialment les sexuals, que puguin ocórrer en el si de l’associació Ram de l’Aigua. Es basa en els principis de la justícia restaurativa, prioritzant les necessitats de les persones que han patit una agressió i fomentant la responsabilitat dels persones denunciades. El protocol és d’obligat compliment per a totes les persones sòcies i participants amb Ram de l’Aigua. Aquest protocol ha de permetre actuar enfront de situacions i actituds contràries a la convivència, encara que no siguin pròpiament violències. Es podran proposar mesures restauratives i/o disciplinàries. 

Violència simbòlica: Formes de violència subtils i normalitzades que es manifesten a través de llenguatge, imatges, actituds o normes socials, i que reforcen la desigualtat i la discriminació sense necessitat d’un acte físic o explícit. Sovint passen desapercebudes perquè estan integrades en la cultura dominant.

Violència Masclista: Es refereix a qualsevol acte de violència física, psicològica, sexual o econòmica exercida contra les dones per la seva condició de gènere.

Assetjament Sexual: Conducta verbal o física de naturalesa sexual no desitjada que afecta la dignitat de la persona.

Discriminació per raó de sexe: Tracte desfavorable basat en el sexe de la persona.

Violències LGTBIfòbiques: Actes de violència contra persones per la seva orientació sexual o identitat de gènere.

Mirada Restaurativa: Enfocament que busca la reparació del dany causat a la persona ofesa, promovent la comunicació i la participació activa de totes les parts implicades.

Revictimització: Procés pel qual una persona que ha patit una agressió torna a experimentar dolor, estrès o injustícia a causa de la manera com és tractada durant o després del procés d’atenció, denúncia o investigació.

Queixa: Una comunicació que alerta sobre una situació o conducta que pot ser contrària a la convivència o generar violència, amb l’objectiu d’informar, assessorar i acompanyar la persona ofesa. Pot ser anònima o signada, però no implica necessàriament l’inici d’un procés formal d’actuació. Una queixa és una alerta, que ens pugui ajudar a reforçar actuacions en àmbits concrets. Una queixa anònima cap a una persona concreta no inicia una comissió d’actuació.

Denúncia: Una comunicació formal i signada que manifesta una situació de violència o agressió. La seva presentació inicia un procés formal d’actuació i pot comportar l’activació de la comissió corresponent.

Fase de Prevenció i Sensibilització

Accions
  1. Activitats de sensibilització i formació:
    • Tallers sobre consentiment
    • Límits
    • Resolució de conflictes
    • Diversitat
    • Comunicació no violenta (CNV)
    • Autoestima.
  2. Difusió i apropiació del protocol en l’acollida de noves sòcies. Es realitzarà l’acollida de noves persones sòcies de forma presencial i recurrent. Aquesta constarà d’una explicació sobre l’associació, dinàmiques de grup i l’explicació del protocol. 
  3. Creació de material visual per fer accessible el protocol (infografia).
  4. Difusió del protocol a través de diferents canals.
  5. Creació d’espais segurs de debat i reflexió.
  6. Promoció d’una cultura de respecte i tolerància zero envers les violències.
  7. Creació d’una comissió de seguiment estable formada per entre set i nou persones sòcies de l’associació. Estarà formada per almenys dos membres de la junta directiva i intentarà incorporar perfils que representin la diversitat de l’associació. 
  8. Aquesta comissió s’activarà quan hi hagi una denúncia i serà la que vetllarà pel compliment del protocol. L’activació s’activarà en funció de les necessitats de la persona ofesa.
  9. Aquesta comissió estarà constituïda per persones que es comprometin a fer formacions específiques (comunicació no violenta, violència, consentiment), a tractar tota la informació dels casos de forma confidencial mitjançant un compromís escrit, i que es comprometin amb les responsabilitats derivades d’aquesta comissió. 
  10. Aquesta comissió és permanent, a no ser que hi hagi alguna sol·licitud formal de canvi per part de les persones sòcies. Si hi ha alguna baixa a la comissió, aquesta serà responsable de trobar una persona substituta. Si la comissió de seguiment ho considera oportú, es crearà una comissió d’actuació davant d’una queixa/denúncia. 
  11. Aquesta comissió estarà formada per tres persones de la comissió de seguiment i serà la responsable de desplegar aquest protocol. Hauran de ser persones que no tinguin conflicte d’interessos en aquell determinat cas (no implicades directament i sense una relació estreta amb les persones implicades). 

Fase de Detecció i Comunicació

Accions
  1. Estar alerta a possibles situacions de violència.
  2. Comunicar qualsevol sospita o situació de violència a la comissió de seguiment.
  3. La comunicació pot ser una queixa (per informar, assessorar i acompanyar) o una denúncia (per iniciar una actuació).
  4. La comunicació d’una queixa es pot fer verbalment, per correu electrònic o a través d’un formulari a la persona referent de la Comissió de seguiment. 
  5. Es disposa d’un canal per tal de realitzar una queixa de forma anònima, sempre i quan la persona ho vulgui. 
  6. La denúncia s’ha de fer per escrit a una de les persones de la Comissió de seguiment. En aquest cas, en tractar-se d’una denúncia, la comunicació ha de ser signada per una persona amb nom i cognoms. 
  7. Es pot rebre una queixa o denúncia de la persona ofesa, de qualsevol persona que adverteixi una conducta d’assetjament o es pot actuar d’ofici. 
  8. A l’hora de fer una denúncia o una queixa, la persona pot decidir contactar amb una sola persona de la comissió. Si es considera oportú, aquesta serà la responsable de designar dues persones més de la comissió de seguiment per constituir una comissió d’actuació per aquest cas concret. La resta de la comissió no cal que rebi més informació en relació al cas. 
  9. Les persones que es designin a la comissió de seguiment hauran de reunir-se amb la persona ofesa durant la següent setmana que s’hagi rebut la denúncia. 

Fase d’Actuació i Acompanyament

Accions
  1. Una/dues persones referents de la comissió de seguiment s’entrevisten amb la persona ofesa. 
  2. Acollir i fer escolta activa de la persona ofesa.
  3. Es registra el relat i es pregunta a la persona ofesa què necessita per reparar la situació. 
  4. Cal garantir la confidencialitat de tot el procés. 
  5. Oferir acompanyament emocional a la persona afectada.
  6. Si la persona ofesa ho desitja, preparar la fase de denúncia. En aquest caldrà activar la comissió d’actuació. 
  7. Si es presenta una denúncia, s’inicia la fase d’actuació, garantint els drets de totes les parts.
  8. Oferir recursos externs especialitzats si és necessari.
  9. La comissió d’actuació s’ha de comprometre a actuar de la forma més ràpida possible (màxim dues setmanes), amb criteris de proporcionalitat i confidencialitat. 
  10. Anualment es publicarà un informe amb un recull de les accions dutes a terme.

Fase de Resolució i Reparació

La comissió d’actuació és la responsable de liderar aquest procés. 

Accions
  1. Prioritzar les necessitats de la persona ofesa  en tot el procés.
  2. Establir mesures per restaurar la seguretat i la confiança de la persona ofesa. Es pot considerar pausar l’activitat de la persona denunciada mentre dura el procés. 
  3. Facilitar espais de diàleg i comunicació entre les parts, si la persona afectada ho desitja.
  4. Promoure la responsabilitat de la persona denunciada. 
  5. Establir un pla de reparació del dany, que pot incloure mesures com ara disculpes, compromisos de no repetició, participació en activitats de sensibilització, entre altres.
  6. Aplicar mesures sancionadores, si s’escau. Si la persona denunciada reconeix la ofensa, aquesta pot ser sancionada amb exclusió temporal.
  7. Consultar a la persona denunciada què necessita del grup per complir la sanció acordada i acompanyar-la durant el compliment de la sanció.
  8. Encara que la persona denunciada no reconegui el relat de la persona ofesa, hi ha d’haver la voluntat de comprometre’s a un mínim per reparar la situació. Aquestes accions seran establertes a criteri de la comissió d’actuació. 
  9. Oferir suport continuat a totes les persones implicades.
  10. La comissió d’actuació vetllarà per tal que la resposta sigui proporcional als fets que han succeït. 
  11. En cas que la comissió d’actuació no tingui les destreses ni els coneixements requerits per tal dur a terme l’actuació amb garanties, se sol·licitarà l’assessorament d’experts externs (Centre de masculinitats – Plural). També cal oferir recursos externs on poder derivar les persones afectades en cas que necessitin un suport psicològic. 

Fase d’Avaluació

  1. Elaboració d’informe del cas tractat. 
  2. Identificació de bones pràctiques.
  3. Proposició de millores i adaptacions al protocol.
  • Comissió de Seguiment: Responsable de la prevenció, la detecció i el seguiment dels casos. Informa i assessora les persones afectades.
  • Comissió d’Actuació: Responsable d’actuar en els casos de denúncia i gestionar les mesures de protecció, resolució i reparació.

Compromís i implicació: Totes les persones de l’associació han d’assumir el compromís de respectar i aplicar el protocol.

Participació: El protocol s’ha d’elaborat de forma participativa, tenint en compte les opinions de totes les persones membres.

Perspectiva feminista i interseccional: El protocol ha de considerar les diferents formes de discriminació.

Atenció a les persones ofeses: Es prioritza la seguretat i el benestar de les persones que han patit una agressió.

Responsabilitat de les persones denunciades: Es busca que les persones denunciades assumeixin la responsabilitat dels seus actes. També es promou la seva participació activa en la reparació del dany causat.

Confidencialitat: Es garanteix la confidencialitat de tots els processos i la protecció de la identitat de les persones implicades.

Data de modificació: